al contingut a la navegació Informació de contacte

Alzinera del Quelàs

Els anys i l’enclavament on està situada l’han fet única i especial en la nostra comarca. Una alzina amb nom propi, amalgamada d’història, llegenda i tradició.

Situada al cim d’un turó, on es divisa pràcticament tot el Pla d’Urgell.  Es troba a pocs quilòmetres de Miralcamp, a prop de la Font del Tord i al capdamunt de l’embassament de la bòbila. Just al seu costat passa la carrerada, via antiga de comunicació pels vianants de ferradura que viatjaven de Barcelona a Saragossa.  

Les seves característiques principals són:

La base del tronc mesura 4,6 m de circumferència. A uns cinquanta centímetres de terra, el tronc principal es divideix en tres branques de 2,35 m de perímetre cada una. La capçada aconsegueix els 24 m, l’alçada és de 20 m i tot el voltant de l’arbre fa aproximadament, uns 120 m.

Les alzines tenen un creixement molt lent. Segons els tècnics poden créixer uns 2 mil·límetres de radi a l’any. L’edat d’una alzina és bastant difícil de determinar. Així doncs, tenint en compte les anteriors consideracions, l’alzinera del Quelàs pot tenir entre 600 i 700 anys, per tant la converteix en l’arbre més vell de la comarca. Podem dir amb certesa que la seva ombra sempre ha estat apreciada per ramaders i transeünts que feien en ella parada obligatòria, per descansar dels llargs trajectes fets a lloms de mules i cavalls. Segons ens contaven els nostres avantpassats, als voltants de l’any 1800, sota el seu recer hi reposà l’heroïna Agustina d’Aragó, en un viatge des de Fulleda (població natal dels seus pares) a Saragossa.

Tot i la seva ferma, majestuosa i viva presència, és més petita del que hauria de ser, doncs s’hi veuen branques grosses trencades pel vent i per alguns llenyataires furtius. En el seu temps de més esplendor, a la seva ombra, havia arribat a protegir del sol abrasador, fins a tres ramats de bestiar. Ha sobreviscut a moltes situacions de perill, com va passar el segle XVIII que hi va haver una ordre que manava tallar tots els arbres dels camins reials i carrerades per lluitar contra els bandolers.

Ella, ha estat testimoni privilegiat en generacions passades i presents d’un continu de successos; de vegades tristos com guerres, pestes, misèria i d’ altres vegades alegres  com les festes de final de collita on es menjava la típica cassola de tros, la celebració del dilluns de Pasqua on hi anaven a menjar la mona i el festeig d’esdeveniments familiars.

L’any 2016 va ser declarada ARBRE D’INTERÉS LOCAL, mes el nostre anhel és que en poc temps formi part de la llista d’arbres monumentals de Catalunya.

Desitgem que pugui continuar arrelada a la nostra Plana d’Urgell, durant moltes generacions més i segueixi aixoplugant a tots els vianants de bona voluntat, que s’acostin a ella amb respecte.

 “L‘Alzinera del Quelàs” és una supervivent, mereixedora de recuperar l'esplendor d’anys passats i tant de bo mai més la mà o la desídia de l’home, la torni a castigar.

Miralcamp, agost del 2019,


Tot seguit us mostrem un poema de Libra M - D. Sans en honor a l'alzina, amb música de Pere Romà Carulla i realització de Ingrid M. Stevens.

Articles d'interès sobre l'alzinera:

Document Actions