Història
L'alzinera del Quelàs
Els anys i l’enclavament on està situada l’han fet única i especial en la nostra comarca del Pla d’Urgell. Una alzina amb nom propi, amalgamada d’història, llegenda i tradició i reconeguda com l'ésser més vell de tota la comarca, segons va publicar el diari El Segre, en el suplement comarcal “El Pla” de l’any 1994.
Situada al cim d’un turó, on es divisa pràcticament tot el pla. Es troba a pocs quilòmetres de Miralcamp, a prop de la Font del Tord i al capdamunt de l’embassament de la bòbila. Just al seu costat passa la carrerada, via antiga de comunicació pels vianants de ferradura que fien la ruta Barcelona, Saragossa, Madrid.
Les seves característiques principals són:
La volta de canó mesura 4,6 m de circumferència a 1,30 m de terra. A uns 50 cm de terra el tronc principal es divideix en tres branques de 2,35 m de perímetre cada una. La capçada aconsegueix els 24 m. L’alçada assoleix els 16 m i tot el voltant de l’arbre fa aproximadament uns 120 m.
Les alzines tenen un creixement molt lent. Segons els tècnics, poden créixer uns 2 mil·límetres de radi a l’any en circumstàncies favorables i suspendre el seu creixement en èpoques adverses. L’edat d’una alzina és bastant difícil de determinar. Així doncs, tenint en compte les anteriors consideracions, l’alzinera del Quelàs pot tenir uns 700 anys, per tant la converteix en l’arbre més vell de tota la demarcació.
Podem dir amb certesa que la seva ombra sempre ha estat apreciada per ramaders i transeünts que feien en ella parada obligatòria per descansar dels llargs trajectes fets a lloms de mules i cavalls. Segons ens contaven els nostres avantpassats, als voltants de l’any 1800, sota el seu recer hi reposà l’heroïna Agustina d’Aragó, en un dels seus viatges des de Fulleda (població natal dels seus pares) a Saragossa on vivien els seus avis. També es creu que Pere el Cerimoniós hi va fer parada en un dels seus trajectes a Poblet, monestir que també connecta amb aquest camí.
Tot i la seva ferma, majestuosa i viva presència, és més petita del que hauria de ser, doncs s’hi veuen branques grosses trencades pel vent i per alguns llenyataires furtius. En el seu temps de més esplendor, a la seva ombra, havia arribat a protegir del sol abrasador, fins a tres ramats de bestiar. Ha sobreviscut a moltes situacions de perill, com va passar el segle XVIII que hi va haver una ordre que manava tallar tots els arbres dels camins reials i carrerades per lluitar contra els bandolers.
Ella, ha estat testimoni privilegiat en generacions passades i presents d’un continu de successos; de vegades tristos com guerres, pestes, misèria i d’altres vegades alegres com les festes de final de collita on es menjava la típica cassola de tros, la celebració del dilluns de Pasqua on hi anaven a menjar la mona i el festeig d’esdeveniments familiars.
L'any 2015 va viure un dels episodis més crítics. La Caparreta semblava que posaria fi a la vida de la centenària alzina. Va ser aleshores quan, els veïns i l'ajuntament de Miralcamp es van mobilitzar per tal que el propietari la cedís al poble i fos declarada patrimoni municipal i així poder donar-li els tractaments necessaris per recuperar-se.
Aconseguit això, l’any 2016, va ser declarada ARBRE D’INTERÉS LOCAL, i no sols es té cura dels tractaments adequats necessaris, sinó també de tenir en bon estat tot el seu entorn, fent-la accessible i acollidora a tots els visitants. Més el nostre anhel no acaba aquí, desitjaríem que fos inclosa en la llista d'arbres monumentals de Catalunya. Estem convençuts que s’ho mereix!
Aquest any 2021, el diari digital Territoris.cat, el Diari Ara de les terres de Lleida i la revista La Mira de Barcelona s'han fet ressò de la seva història, publicant respectius articles sobre ella. Marina Pallàs i Barta, redactora de territoris.cat, la va anomenar afablement: "L'etern gegant" i l'Anna Alfaro Lucas, redactora de lamira.cat, la va qualificar de: "L'Alzinera que hipnotitza". Sempre ha estat visitada per gent de la comarca, però des de les hores ençà ha suscitat l'interès de moltes persones de més enllà del territori.
Desitgem que pugui continuar arrelada a la nostra Plana d’Urgell, durant moltes generacions més i segueixi aixoplugant a tots els vianants de bona voluntat, que s’acostin a ella amb respecte.
“L‘Alzinera del Quelàs” és una supervivent, mereixedora de recuperar l'esplendor d’anys passats i tant de bo mai més la mà o la desídia de l’home, la torni a castigar.
Miralcamp, novembre del 2021.
Tot seguit us mostrem un poema de Dolors Sans Piró en honor a l'alzina, amb música de Pere Romà Carulla.
Articles d'interès sobre l'alzinera: